1 v.
redir, tornar a dir.
repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit.
manifestar (→)
comunicar (→)
fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més!
saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia.
clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc.
cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar.
sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot.
parlar. Parlar bestieses.
opinar, dir allò que hom opina.
amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig.
engegar. Engegar una mentida.
deixar anar, íd.
proferir. Proferir un insult.
pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula.
afluixar, íd.
desfer-se (en excuses, compliments, etc.)
enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa.
declarar. Li declarà que l'estimava bojament.
anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova.
exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola!
afirmar (→)
protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai!
borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls.
cridar, dir una cosa cridant.
vociferar, íd.
recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud.
subratllar, íd.
prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions)
esclatar (en injúries, en improperis)
recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia.
resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.)
empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades.
frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts.
treure (una cosa) del pap, dir-la.
buidar el pap, dir-ho tot.
no quedar-ne ni una al païdor, íd.
Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res.
2 (dir-se pron.) → anomenar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
